Vés al contingut (premeu Retorn)

Sou a: Inici / Notícies / La ciència i la tecnologia al servei de la lluita contra la COVID-19.

La ciència i la tecnologia al servei de la lluita contra la COVID-19.

La investigació i el professorat de les Escoles del Campus posen el seu coneixement i la recerca al servei de la lluita per fer front a la pandemia que estem vivint.
La ciència i la tecnologia al servei de la lluita contra la COVID-19.

Clara Prats i Daniel López, investigadors i professors de l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona (ESAB) treballen amb models matemàtics per estudiar la dinàmica de la malaltia. Els científics aconsegueixen fer prediccions de com evolucionarà la infecció de tres a cinc dies i, de moment, estan funcionant.

El grup de recerca de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ja fa anys que treballa en models matemàtics per a l’estudi de malalties infeccioses. Davant d’aquest repte global, i en col·laboració amb investigadors del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge de Catalunya de l’Institut de recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), ha començat a treballar en models matemàtics per a l’estudi de la dinàmica epidemiològica de la nova malaltia. L’objectiu: ajudar-ne a entendre la dinàmica, encara desconeguda per la seva novetat, i fer prediccions que permetin millorar el disseny de les mesures de control a aplicar.

Continua llegint l'article complet a l'edició del mes d'abril del  Diari El Llobregat

Seguiment de l’evolució de la pandèmia Covid-19 en diferents països i regions del Sud Global 

La professora de l’ESAB Núria Pedrós, del Departament de Física, realitza un estudi sobre el seguiment de l’evolució de la pandèmia per COVID-19 a diferents països i regions del Sud Global a través de l’anàlisi i la predicció de les dades disponibles. Donada la manca de dades fiables en certs països, la proposta pretén abordar el seguiment de la pandèmia amb una aproximació múltiple: en el cas d’existència de dades fiables, es busquen grups de recerca amb capacitat d’anàlisi i se’ls transfereix la metodologia utilitzada. En el cas de no trobar-los, es busquen ONGs o grups universitaris que estiguin en contacte amb autoritats sanitàries i puguin ser el canal de comunicació sobre les prediccions locals de la pandèmia. Aquestes prediccions pretenen ajudar a planificar actuacions sanitàries i polítiques limitant la mobilitat poblacional. Finalment, en el cas de no tenir dades oficials, es durà a terme un anàlisi dels mitjans de comunicació formals i informals del país per estimar l’evolució de la pandèmia. El projecte contempla una campanya final de sensibilització a la comunitat UPC i a la població catalana sobre la necessitat d’una sanitat universal i de reforçar els organismes internacionals existents.  

Font: Sala de Premsa UPC

D'altra banda, els investigadors i professors de l'Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC), Jesús Alcober, Juan López, Toni Oller i Dolors Royo estan donant suport tècnic al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre l'eina Go.Data per a la recollida de dades de camp sobre la COVID-19. L'eina s'havia utilitzat prèviament durant emergències de salut pública com l'èbola.

El passat 30 d'abril, Enric Álvarez (professor de l'EETAC) i Miquel Marchena (Investigador grup recerca BIOCOMSC) amb l'ajuda dels estudiants d'enginyeria física Lavínia Hriscu, Guillem Álvarez i Oriol Bartomeu van elaborar un estudi que revela que hi va haver més mobilitat entre setmana que el primer diumenge amb infants al carrer.

El també professor de l'EETAC David Pino, conjuntament amb l' Enric Álvarez i un grup interdisciplinari d'altres investigadors de la UPC i de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han analitzat quin és el retard diagnòstic que es produeix entre el desenvolupament de símptomes de la COVID-19 i el seu registre com a cas positiu confirmat a 10 països de la Unió Europea.

Més informació en notícies de l' EETAC

En aquests moments de situació completament anòmala amb la preexistència del virus i el confinament, la ciència i la tecnologia ens ofereixen noves oportunitats d'aprenentatge i de coneixement. Fòrmules possibles gràcies, entre d'altres, a la telemàtica que fan realitat nous recursos que milloren el teletreball, el consum multimèdia per l'oci familiar, les Apps, el Cloud Computing, la seguretat (VPNS) i tot allò que ahir era circumstancial i avui esdevè quotidià.